Editorial

Sinopsi breu
Apláudete a ti mismo és el resultat d’unir les arts i la teràpia amb la intenció d’ajudar les persones a superar els obstacles de manera profunda. Aquest és un llibre de no ficció amb el qual tothom pot sentir-se identificat. Són casos reals, històries de vida que s’entrelliguen al despatx d’una psicòloga gens convencional. Els casos ens ensenyen comportaments i problemes habituals avui dia (amb els quals els lectors se sentiran identificats) i com s’han superat gràcies a la teràpia a través de l’art. Molts dels desequilibris que les persones pateixen tenen l’origen en una manca d’amor en la infantesa o bé en un amor insà. Per curar-se han de reparar aquesta ferida d’amor. Els personatges del llibre han estat durant molt de temps espectadors de les pròpies vides, inermes, desesperats i convençuts que no hi havia remei. Es deixaven viure per la pel·lícula de la seva vida fins al dia que van arribar a consulta… Alguna cosa va canviar, la dramatúrgia del destí va capgirar de dalt a baix les seves vides donant-los una nova llum. L’art i la teràpia els van ajudar a trobar la clau per solucionar els seus problemes.

Com poden l’art i la teràpia reinventar la vida?
Les arts ja eren utilitzades com a teràpia a l’antiga Grècia. Per als pares de la nostra cultura, l’equilibri entre raó i emoció era fonamental. Els grecs consideraven que els problemes es generen per un desequilibri entre el cos i la ment. És a dir, que l’harmonia s’havia de donar entre raó i emoció; el que ara ha saltat a la palestra com a “intel·ligència emocional” és el més antic i savi del món. En els set casos es poden trobar eines per superar els problemes que són d’un i de tothom, i que qui més qui menys tots hem viscut una hora o altra. Cap de les persones implicades és artista. Però recuperar el contacte amb la seva part creativa els ha fet superar els problemes i reactivar el recursos vitals que, com tothom, tenien.

Apláudete a ti mismo, doncs, és un llibre que transmet missatge: “valora’t i estima’t”. I, per si el títol no quedés prou clar, la foto de coberta és d’allò més explícita. Un gat que es mira al mirall i es veu com un tigre.